dissabte, 26 de juliol del 2008

POESIA SAHRAUÍ

MÍRAME SIEMPRE,
TRATA DE ENTENDERME,
VER MI DESTINO COMO EL TUYO,
NUNCA DEJES DE OBSERVARME,
SI LO HACES,
HABREMOS DESAPARECIDO.
(Ali Salem Iselmu)

UN BESO,
SOLAMENTE UN BESO,
SEPARA
LA BOCA DE ÁFRICA,
DE LOS LABIOS DE EUROPA.
(Limam Boicha)

La vida....

Què és la vida???? Segur que més d'un s'ha fet aquesta pregunta més d'una vegada.
Evidentment no tinc la resposta.
Penso que cadascú ha de tenir la seva resposta, perquè al cap i a la fi cadascú té la seva vida i la viu de diferent manera.
A mi la vida em va portar a un lloc: el desert del sàhara.
Des del dia que vaig trepitjar el desert han passat moltes coses (bones i dolentes), però he après a ser d'un altre manera... i sobretot he après que hi ha coses que només passen un cop a la vida.
Quan vaig tornar del primer viatge vaig tenir la sensació que moltes coses havien canviat, però realment qui havia canviat era jo. Els sahrauis, sense gaires paraules hem van fer ser diferent... Xucram!!!!
De cop, sense saber molt bé perquè però tenint molt clar que havia de viatjar, hem vaig trobar allà: era de nit, feia fred, però sobretot estava molt nerviosa.
No m'agraden les coses que desconec, ni tampoc les noves, perquè em sento mooolt incòmode...
Al desert no vaig tenir aquesta sensació i això és el que fa que senti que és el meu lloc al món.
He viatjat quatre vegades en poc temps. Tots els viatges m'han aportat i ensenyat moltes coses.
Per mi les "coses" no han de ser materials, són molt més importants aquelles que no podem tocar perquè físicament no existeixen.
D'aquí poc més a una setmana tornaré als Campaments, sé que és una "locura" però tinc temps i ganes... sobretot moltes ganes.
Serà la cinquena vegada que viatgi, no penseu que no tinc res millor a fer... però un dia també vaig apendre que tot és molt relatiu...
Fa just quatre mesos que vaig arribar a Barcelona i tinc la sensació que fa un segle... com sempre passen coses bones i dolentes... ens aquests quatre mesos he après que la vida pot canviar en menys d'un segon i per aquest motiu ara que puc desitjo que arribi aviat el dia en que torni a agafar l'avió amb destí els Campaments.
Aquest viatge serà diferent perquè ningú m'acompanya. No m'agrada la soledat, penso que pot ser la pitjor companya, però estic segura que no estic sola...
Per aquest motiu he decidit escriure, no sé si això ho llegirà algú o simplement quedarà penjat, però estic segura que no estem sols al món!!!!!

Leila Saida.