dissabte, 26 de juliol del 2008

La vida....

Què és la vida???? Segur que més d'un s'ha fet aquesta pregunta més d'una vegada.
Evidentment no tinc la resposta.
Penso que cadascú ha de tenir la seva resposta, perquè al cap i a la fi cadascú té la seva vida i la viu de diferent manera.
A mi la vida em va portar a un lloc: el desert del sàhara.
Des del dia que vaig trepitjar el desert han passat moltes coses (bones i dolentes), però he après a ser d'un altre manera... i sobretot he après que hi ha coses que només passen un cop a la vida.
Quan vaig tornar del primer viatge vaig tenir la sensació que moltes coses havien canviat, però realment qui havia canviat era jo. Els sahrauis, sense gaires paraules hem van fer ser diferent... Xucram!!!!
De cop, sense saber molt bé perquè però tenint molt clar que havia de viatjar, hem vaig trobar allà: era de nit, feia fred, però sobretot estava molt nerviosa.
No m'agraden les coses que desconec, ni tampoc les noves, perquè em sento mooolt incòmode...
Al desert no vaig tenir aquesta sensació i això és el que fa que senti que és el meu lloc al món.
He viatjat quatre vegades en poc temps. Tots els viatges m'han aportat i ensenyat moltes coses.
Per mi les "coses" no han de ser materials, són molt més importants aquelles que no podem tocar perquè físicament no existeixen.
D'aquí poc més a una setmana tornaré als Campaments, sé que és una "locura" però tinc temps i ganes... sobretot moltes ganes.
Serà la cinquena vegada que viatgi, no penseu que no tinc res millor a fer... però un dia també vaig apendre que tot és molt relatiu...
Fa just quatre mesos que vaig arribar a Barcelona i tinc la sensació que fa un segle... com sempre passen coses bones i dolentes... ens aquests quatre mesos he après que la vida pot canviar en menys d'un segon i per aquest motiu ara que puc desitjo que arribi aviat el dia en que torni a agafar l'avió amb destí els Campaments.
Aquest viatge serà diferent perquè ningú m'acompanya. No m'agrada la soledat, penso que pot ser la pitjor companya, però estic segura que no estic sola...
Per aquest motiu he decidit escriure, no sé si això ho llegirà algú o simplement quedarà penjat, però estic segura que no estem sols al món!!!!!

Leila Saida.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

“El cor té raons
que la pròpia raó no entén.”
És una frase de Pascal, però jo me l'he feta meva ja fa molt de temps, perquè les sensacions que descrius les he viscut igual i no solament pel que em transmet un determinat lloc sino una determinada gent, les ganes de viure situacions diverses i de viure-les amb unes determinades persones, amb una determinada sintonia.
Xucram a tu i a totes elles.
Ara i sempre.

Anònim ha dit...

Xucran per aquest comentari... hi a coses que arriben directament al cor.

Anònim ha dit...

esta molt bé sol bolia dirte que si que la gent lo lee.
me has fet pensar en oltras cosas que no pensaba. moltes graciec.

sahara lliure!!